En aquest quadern l'autor explica els dies que l'embaras d'esta desarollant i com ho porten ells dos. Duarant tots aquest dies el que fan ells dos es documentarse sobre el part , sobre malalties que podria sofrir l'infant ...etc. Quan arriba l'hora del part en Dídac ho fa tot molt be i ajuda a l'Alba a que no hi hague cap problema. Tot va ocorre molt ràpid i va resultar ser un noi . En els seus viatges a la ciutat en busca d'aliments, en Dídac va descobrir unes gallines i van decidir entre els dos emportar-se-les i criarne unes quantes. Desgracidament un dia en que en Dídac anava a la ciutat a buscar une bombones de butà i un manual d'electricitat ja no va tornar. L'alba estava molt preocupada i va decidir anar a buscar-lo però desgraciadament el va trobar mort davall d'una pared que li va caure damunt. Aquesta se'l va emportar i el va enterrar . Després va pensar que encara podria tindre fills amb el seu fill .
Francament aquest quadern no m'ha agradat molt perque en Dídac no hauria tingut que morir. Altra cosa amb la que no estic molt d'acord es amb el fet de que per tal de conservar l'espècie tinga que tenir fills amb el seu fill perque això voldria dir ( si la història es certa) que tots som germans provenients dels mateixos descendents.
Jo no se si , com diu al final , l'Alba es la mare de la humanitat actual perque si fos aixi tots seriem iguals no? Tots parlariem el mateix llenguatge i no seriem tant diferents . Un exemple seria els xinesos o els japonesos. Ells son diferents de nosaltres tant en aspecte com en llenguatge encara que això podria ser perque podria haver hagut altres supervivents allí. Pel que va els visitants de Vòlvia que suposadament van ser els que van aniquilar als éssers humans , no se que pensar però podira ser certa aquesta hipotesis ja que no crec que a hores d'ara hi hague algú , (per suposat algu que visca en un pais desenvolupat i que tinga acces a l'informació) que encara pense que nosaltres som els únics supervivents que hi ha a l'univers perque si fos així quant espai desaprofitat! Jo crec que amb el temps això es sabra o podria ser que es ara es sapigues pero que sigui un secret per a nosaltres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario